Recomana: Benjamí Tous (Advocat)

Sèrie o Pel·lícula: Pel·lícula (138 min)

Any: 1992

Així per començar direm que com a pel·lícula d’advocats deixa bastant que desitjar: l’aparició de conceptes jurídics es gairebé nul·la i hi ha poques o cap referències a l’ordenament legal americà (en aquest cas el militar).

La historia, tot i no ser el paradigma de la originalitat, està ben filada, amb un guió del gran Aaron Sorkin que com sempre aconsegueix un ritme trepidant en els diàlegs i que tinguem la sensació que el que ens serveix te una profunditat molt superior a la que en realitat posseeix.

A part, d’això es nota, i molt, l’ofici i el saber fer tant del director com de tots els actors, el primer perquè transporta el ritme del guió a la pantalla de forma creïble i eficient, sense plans innecessaris, sense floritures, aprofitant cadascuna de les escenes i imprimint un ritme a la pel·lícula que ens atrapa des del principi. Els segons, perquè en saben, perquè és nota, perquè cadascú en el seu paper fan que ens creguem els personatges i que els entenguem, i podem estar més o menys d’acord, però comprenem el que els porta a prendre les decisions que prenen.

Deixant al protagonista a banda, Tom Cruise, que fa el seu paper habitual, jove llest i ben plantat amb un punt de rebel·lia que s’ha d’enfrontar a algun tipus de trauma per a arribar a explotar el seu immens potencial, la resta de personatges secundaris li donen una força i un ritme a la pel·lícula que fa que un no es pugui aixecar de la cadira.

Jack Nicholson es menja la pantalla des del primer instant; Kevin Bacon, sense estirabots ni histrionismes, aconsegueix tanta credibilitat en el personatge que un s’ha de contenir per a no contestar a al pantalla; Kevin Pollak tira d’ofici i li dona el contrapunt al personatge principal; Demmi More, sense fer una actuació brillant, ofereix també solidesa a la trama…

En general doncs una bona pel·lícula, entretinguda, amb ritme i solida, que es permet fins i tot oferir una petita moralina final i que ens deixa un parell de frases mítiques per als que ens agraden aquestes coses… una d’elles, pel que sembla, fruit de la improvisació del Gran Nicholson.

Això si, tot i que hi surten advocats tota la estona, que els protagonistes ho son, i que la trama gira al voltant d’un procés judicial… no es una pel·lícula d’advocats.

Recomana: Ernest Valios

Sèrie o Pel·lícula: Sèrie de 7 temporades i 156 episodis

Any: 2009-2016

He volgut començar aquesta secció amb la que considero la millor sèrie d’advocats que s’ha fet mai. Què perquè? Per molt motius.

Perquè és molt difícil no identificar-se amb la protagonista, Alicia Florrick, que professionalment fa una evolució brutal com a advocada des de els seus inicis vacil·lants de les temporades inicials, fins unes darreres temporades on ha crescut en un entorn molt dur. I per l’evolució personal que també pateix a la seva vida privada. Cal fer una especial menció a l’actriu, Julianna Margulies (“Urgències”, “The Upside”), que per si mateixa ja justificaria veure aquesta sèrie

Per la gran qualitat del cas que presenten en cada capítol. Molts d’ells sorgits de l’actualitat del seu moment, on aborden tan temes de discriminació, com reclamacions civils, assumptes vinculats a les noves tecnologies o vistes penals. I tots ells creïbles i prou ben fonamentats jurídicament. I això és molt difícil de veure en una sèrie d’advocats.

Per la immensa quantitat de diferents tipologies d’advocats que un pot arribar a veure. Si bé hi ha un cos d’advocats del mateix despatx que surten a cada capítol, la sèrie juga molt amb personatges secundaris, advocats contraris, jutges, fiscals, que es van repetint aleatòriament en diferents capítols. Així, per exemple, tenim personatges magnífics com el que interpreta un descomunal Michael J Fox (Sí el mateix Michael J Fox) en uns pocs (massa pocs) capítols. O el jutge al que sempre cal dir “en mi opinión”. O la tendra advocada embarassada i sense escrúpols. O…

Per els personatges que no són advocats (que sí, que n’hi ha) com la detectiu Kalinda (Archie Panjabi, “Jo vull ser com Bekham”) o el cínic cap de campanya Eli Gold (Alan Cumming “Instinct”) paguen la pena de seguir.

En fi, la sèrie ha estat nominada molt cops als Globus d’or i als Emmy, i n’ha guanyat un grapat d’ells. Bona crítica, divertida, entretinguda i de qualitat. Què més voleu?