New Supreme Court resolution on the IRPH clause
The Supreme Court has again ruled in favor of financial institutions, contrary to what everyone expected, especially after the latest ruling by the European Court of Human Rights in relation to the IRPH clause on mortgage loans.
The Supreme Court has again surprised in a decision on banking clauses, determining that, indeed, this clause should be considered non-transparent, as was presumed, but that, nevertheless, can not be considered abusive, so it is closed the possibility that consumers may claim a refund of what they have paid for the application of the index.
Recall that the European Court ruled on March 3 that the IRPH clause should be subject to transparency control, like the other clauses, contrary to what the Supreme Court had established in several judgments. This resolution seemed to open the door for the clause to be declared null and void due to abuse, as has already been the case with the “ground” clause, or the default interest clause in most mortgage deeds.
The ECHR had already ruled twice before, in relation to the “ground” clause, both in terms of its declaration as an abusive clause, and in terms of the consequences of this declaration of abuse, which the Spanish Supreme Court had initially limited, greatly reducing the amounts banks had to return to their customers.
Will the European Court have to rule for the fourth time in relation to the judicial treatment of mortgage clauses in Spain? It is likely that yes, as some consumer associations have already announced, as the four rulings that the Supreme Court has advanced this week offer, it is true, a possibility for the judicial claim of this clause, by declaring it non-transparent , but at the same time they lead to the conviction that, on a case-by-case basis, non-abuse can be declared and, therefore, that the bank will not have to return any amount to its customers.
A lawyer’s story … “The Chicago 7 Trial”
Recommends: Benjamí Tous
Repetint una formula que ja hem vist en d’altres pel·lícules, la trama d’aquesta gira al voltant d’un judici per tal d’explicar la realitat social d’un moment històric concret.
A través de les declaracions dels diversos testimonis i del comportament i reaccions dels principals actors del procés judicial, com els acusats, els advocats, el fiscal o el jutge, es trasllada temporalment a l’espectador i se’l situa en el context on es van produir els fets que es narren, descrivint-ne les inquietuds de la població, els diferents interessos contraposats o les pressions que hi havia.
En el cas concret d’aquesta pel·lícula, se’ns presenta la societat dels Estats Units de finals dels anys 60, una època de tensions i conflictes socials que va suposar un punt d’inflexió en la cultura del poble nord americà i va comportar grans canvis a tots els nivells.
Amb la impopular guerra de Vietnam com a teló de fons, i diversos moviments ciutadans que s’oposen a les institucions tradicions de l’establishment (Hippies, Panteres Negres o Moviments d’estudiants d’esquerres), la conservadora administració Nixon, acabada d’arribar al poder, pretén instrumentalitzar el judici contra 7 dirigents d’aquests moviments socials, i els acusa de conspirar en contra de la seguretat nacional.
En aquest famós judici, els advocats defensors s’enfronten a tot el poder de l’estat, interessat en una sentència exemplar que serveixi com a advertència, i que no dubtarà en retorçar la llei i fer us de totes les eines de que disposa per aconseguir un veredicte de culpabilitat… Els sona?
Sota la direcció d’Aaron Sorkin, que també signa com a guionista, ens trobem amb una llarga llista de bons actors com Eddie Redmayne, Sacha Baron Cohen, Joseph Gordon-Levitt o Mark Rylance… potser no grans figures de la passarel·la de Hollywood, però reconeguts per la qualitat dels seus treballs, i que en aquesta pel·lícula no defrauden. Actuacions sòbries, solides, creïbles, que ens ofereixen personatges amb profunditat i matisos en mig d’una trama que busca tocar-nos la fibra i despertar, en l’espectador, moderats sentiments de ràbia i impotència.
Una feina coral de qualitat que, sense ser una obra mestre del gènere, aconsegueix entretenir i emocionar el suficient com per a que, el que subscriu, la consideri una bona pel·lícula.
EGARASALUT CLA – ADESLAS SEGURCAIXA
EGARASALUT CLA, una empresa del Grupo CLA…
http://www.connecterrassa.cat/comunitat/adeslas-segurcaixa
En nuestras Oficinas de Atención Comercial puedes asegurar tu salud, tu sonrisa, tu casa, tu coche, tu mascota… Y siempre, con los mejores precios y la mejor atención. En la oficina SegurCaixa Adeslas de Terrassa podrás realizar todas tus gestiones con rapidez y facilidad. Estaremos encantados de atenderte de manera personalizada.
aq
ON THE MODIFICATION OF THE EUROPEAN PENITENTIARY RULES
On July 1, the Committee of Ministers of the Council of Europe approved the revision and modification of Recommendation Rec (2006) 2 on European Prison Rules. It is a system of (108) rules that configure the penitentiary model in Europe, based on respect for the human rights of persons deprived of liberty and the express recognition of the validity of rights during the execution of sentences, in the objective of social reintegration, the cooperation of prison services with external social services and the participation of civil society in the development of prison life and the training of personnel assigned to prison services.
https://juanjotl.blogspot.com/2020/10/el-consell-deuropa-revisa-la.html
Commitment to Human Rights
Our firm is committed to the promotion of Human Rights and the Sustainable Development Goals, especially with training and its implementation in the public sector.
https://sway.office.com/WlY1W0GZZHANb2za?ref=Link&loc=mysways
Derechos humanos y pena privativa de libertad
Una reflexión sobre la vigencia de los Derechos Humanos durante el cumplimiento de la pena privativa de libertad.
http://juanjotl.blogspot.com/2020/08/derechos-humanos-y-privacion-de-libertad.html
A story of lawyers… A Few Good Men
Recomana: Benjamí Tous (Advocat)
Sèrie o Pel·lícula: Pel·lícula (138 min)
Any: 1992
Així per començar direm que com a pel·lícula d’advocats deixa bastant que desitjar: l’aparició de conceptes jurídics es gairebé nul·la i hi ha poques o cap referències a l’ordenament legal americà (en aquest cas el militar).
La historia, tot i no ser el paradigma de la originalitat, està ben filada, amb un guió del gran Aaron Sorkin que com sempre aconsegueix un ritme trepidant en els diàlegs i que tinguem la sensació que el que ens serveix te una profunditat molt superior a la que en realitat posseeix.
A part, d’això es nota, i molt, l’ofici i el saber fer tant del director com de tots els actors, el primer perquè transporta el ritme del guió a la pantalla de forma creïble i eficient, sense plans innecessaris, sense floritures, aprofitant cadascuna de les escenes i imprimint un ritme a la pel·lícula que ens atrapa des del principi. Els segons, perquè en saben, perquè és nota, perquè cadascú en el seu paper fan que ens creguem els personatges i que els entenguem, i podem estar més o menys d’acord, però comprenem el que els porta a prendre les decisions que prenen.
Deixant al protagonista a banda, Tom Cruise, que fa el seu paper habitual, jove llest i ben plantat amb un punt de rebel·lia que s’ha d’enfrontar a algun tipus de trauma per a arribar a explotar el seu immens potencial, la resta de personatges secundaris li donen una força i un ritme a la pel·lícula que fa que un no es pugui aixecar de la cadira.
Jack Nicholson es menja la pantalla des del primer instant; Kevin Bacon, sense estirabots ni histrionismes, aconsegueix tanta credibilitat en el personatge que un s’ha de contenir per a no contestar a al pantalla; Kevin Pollak tira d’ofici i li dona el contrapunt al personatge principal; Demmi More, sense fer una actuació brillant, ofereix també solidesa a la trama…
En general doncs una bona pel·lícula, entretinguda, amb ritme i solida, que es permet fins i tot oferir una petita moralina final i que ens deixa un parell de frases mítiques per als que ens agraden aquestes coses… una d’elles, pel que sembla, fruit de la improvisació del Gran Nicholson.
Això si, tot i que hi surten advocats tota la estona, que els protagonistes ho son, i que la trama gira al voltant d’un procés judicial… no es una pel·lícula d’advocats.
DE LA SALA XV DE LA AUDIENCIA PROVINCIAL DE BARCELONA O DE CÓMO SE DILUYEN LOS DERECHOS DEL CONSUMIDOR
Tras la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 16 de junio de 2013 los consumidores pudimos respirar algo más tranquilos.
El establecimiento de toda una doctrina jurisprudencial respecto a los derechos de los consumidores y de los efectos que su vulneración implicaba, supuso un importante punto de inflexión que ponía coto a los desmanes que históricamente las grandes empresas en general, y los bancos en particular, habían perpetrado en nombre a la libertad de empresa y de las obligaciones contractuales.
El “pacta sum servanda” encontraba aquí una línea roja infranqueable: a sabiendas que la libertad de negociación de los consumidores era inexistente en los contratos de adhesión que las grandes corporaciones ofrecían, el Tribunal Europeo establecía unos límites que obligaban a equilibrar las obligaciones y los derechos que este tipo de contratos imponían a los clientes.
Para conseguir este fin, la sentencia establecía unos criterios de análisis del clausulado de un contrato con la advertencia de que, en este tipo de contratos, un desequilibrio importante a favor de la empresa supondría la anulación de la cláusula que lo creaba y la eliminación de los efectos que esta pudiese haber producido en perjuicio del consumidor.
La anulación, en tanto que garantía en la defensa de los derechos de los consumidores, puede decretarse en cualquier momento de la vida del contrato, evitando así que el simple transcurso del tiempo pudiese actuar como barrera para la reclamación de un consumidor.
Recientemente, sin embargo, la Audiencia Provincial de Barcelona, concretamente la Sala 15, ha comenzado a aplicar una doctrina que revierte esta situación y que viene a reinterpretar la sentencia del TJUE.
Conforme a esta nueva interpretación, si bien es cierto que la acción de nulidad de una cláusula en un contrato de adhesión no prescribe con el tiempo, los efectos de esta declaración sí que tienen fecha de caducidad. De esta manera, una cláusula impuesta por una gran empresa en un contrato genérico con un consumidor, que un juzgado haya considerado que vulnera las garantías de transparencia creando un desequilibrio importante entre empresa y cliente, puede ser anulada por vía judicial, pero sus efectos no podrán revertirse si ha transcurrido demasiado tiempo desde el momento de la firma del contrato.
La consecuencia más directa es que, declarada nula la cláusula en cuestión, si por aplicación de ésta se hubiera producido un perjuicio económico al cliente, no se podrá reclamar la devolución del importe de dicho perjuicio.
En el caso, por ejemplo, de las cláusulas hipotecarias (como la cláusula suelo), el juzgado declarará su nulidad, y la eliminará de la escritura de préstamo, pero podría no producirse la devolución de las cantidades pagadas de más por parte de los clientes en función del tiempo que hubiese transcurrido desde la formalización de la hipoteca.
Dicho de otra manera, estas líneas rojas que la justicia europea había impuesto a las grandes empresas en la defensa de los derechos de los consumidores siguen allí, pero según la reciente doctrina de la Sala 15 de la Audiencia Provincial de Barcelona, estos derechos solo estarán protegidos durante un tiempo o, lo que es peor, se convertirán en un simple derecho “formal”, sin consecuencias reales para los consumidores afectados.
