CLA ha participado en la webinar organizada por el Ayuntamiento de Barcelona sobre las APEU y los retos para el tejido industrial – PAE. Nuestro socio, Benjamí Tous, Presidente del Institut per al Desenvolupament de les APEU (IDAPEU), hizo una exposición sobre la naturaleza jurídica de esta figura.
Sobre las Áreas de Promoción Económica Urbana (APEU)
El Parlament de Catalunya va aprovar el passat 18 de desembre la Llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), Llei 15/2020, de 22 de desembre. La norma es va aprovar amb un ampli consens (més del 89%), amb 119 vots a favor (ERC, JxCat, PSC-Units i Cs), 12 en contra (CUP i Comuns), i 2 abstencions (PP).
Les APEU neixen com un instrument de col·laboració públic-privat per la millora de la competitivitat de les àrees en què s’implementen (comercial, turístic, serveis, industrial), a partir de la configuració d’un model de gestió de l’activitat comercial i dels serveis per part dels propietaris dels locals, personalitzat i adaptat a cada realitat i, per tant, més eficient. Els propietaris podran promoure, a més de la pròpia activitat, millores de l’entorn urbà, esdeveniments, actuacions de comunicació… i gestionar els serveis comuns (enllumenat, neteja, seguretat, màrqueting…).
La llei estableix un model de gestió en què hi participen també els Ajuntaments, que esdevenen una peça clau en el seu desenvolupament. Les APEU es financen mitjançant quotes, que s’estableixin obligatòriament (amb la condició de prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari), que seran regulades per ordenances municipals.
Les Àrees de Promoció de l’Economia Urbana (APEU) son un instrument de col·laboració públic-privada, amb personalitat jurídica pròpia, per al desenvolupament econòmic, comercial, turístic, industrial o tecnològic d’una determinada àrea urbana. Les APEU es plantegen com una adaptació dels BID (Business Improvement District) a una realitat més pròxima a les característiques de la societat i el comerç a Catalunya, des d’una perspectiva que afavoreixi l’autogestió de l’economia comercial.
Com antecedents, el primer BID el trobem en una iniciativa portada a terme a Toronto (Canadà) els anys 60, el Bloor West Village, creat per potenciar i regenerar el comerç i els centres urbans, tot i que trobem antecedents a San Francisco, als anys 20, quan els comerços del centre de la ciutat van crear el Downtown Association of San Francisco per intentar superar les dificultats derivades del terratrèmol i l’incendi de 1906.
Els objectius que es pretenen de les APEU son:
- Modernitzar i promocionar el comerç
- Millorar la qualitat de l’entorn urbà
- Consolidar el model de ciutat compacta, complexa i cohesionada i mediambientalment eficient
- Incrementar la competitivitat de les empreses
- Afavorir la creació d’ocupació
La regulació de les APEU és aplicable també a les àrees de promoció econòmica urbana que es constitueixen i desenvolupen en polígons d’activitat econòmica, identificant les naus i parcel·les incloses amb els locals d’aquelles.
Per tant, els PAE es defineixen com una zona geogràfica d’un o diversos municipis, prèviament delimitada, integrada per naus, parcel·les de servei i parcel·les sense construcció situades dins el seu àmbit i en què es preveu l’execució d’un pla d’actuació que s’ha d’adequar a les finalitats d’interès general que defineixen les APEU.
Podeu trobar més respostes a les vostres preguntes a l’adreça de l’Institut per al Desenvolupament de les APEU (IDAPEU):
Una d’advocats… Erin Brockovich
Recomana: M. Àngels Prats (Doctora en Dret i Advocada)
Sèrie o Pel·lícula: Pel·lícula (131 minuts)
Any: 2020
La pel·lícula Erin Brockovich es va estrenar l’any 2.000 i va tenir molt d’èxit, recaptant més de 250 milions de dòlars. Es la lluita de David, representat per un petit despatx d’advocats, contra Goliat, escenificat per la societat “Pacific Gas and Electric Comapny” de Califòrnia.
Narra la història real de Erin Brockovich, una mestressa de casa, divorciada dues vegades i mare de tres fills petits, que lluita per tenir un lloc a la societat. La pel·lícula comença, quan Erin Brockovich té un accident de cotxe i contracta a l’advocat Ed Masry, que li assegura que obtindrà una gran indemnització per les lesions que ha patit, cosa que no es produirà pel perjudicis dels membres del tribunal, davant d’una dona espectacular, provocativa i malcarada.
Desesperada per la manca de feina i de recursos econòmics, es presenta al despatx del seu advocat, que li dona una oportunitat, que ella sap aprofitar. Encarregada d’arxivar documents de casos del despatx, s’adona, gràcies a la seva gran intuïció, que allò que té a les mans, no és un cas de indemnitzacions immobiliàries, si no que es tracta d’un assumpte de contaminació de les aigües potables per crom hexavalent, que està provocant centenars de malalties per càncer, a Hinkley, una petita població de Califòrnia.
La pel·lícula està dirigida per Steven Soderbergh, guionista, productor i director, que va guanyar l’Oscar a la millor direcció per la pel·lícula Traffic, i que dona un bon ritme al desenvolupament de tota la història. Destaca també l’esplèndida actuació de la protagonista, l’actriu Julia Roberts, que va obtenir un Oscar per la seva interpretació.
Les relacions entre Erin Brockovich i l’advocat Ed Masry, donen joc a situacions molt divertides i a l’hora d’una gran complicitat. La resta de personatges i en especial les víctimes de tot aquest entramat, complementen esplèndidament el que el director ha volgut transmetre, les debilitats del procediment judicial americà i el funcionament sense escrúpols d’algunes grans corporacions, emparades per determinats despatxos d’advocats.
El final te una moralitat, és el moment en que David tomba a Goliat i obté una indemnització per les víctimes, en aquells moments record, als Estats Units, tres cents trenta tres milions de dòlars (333.000.000.-).
Aprobada la Ley de les APEU en Catalunya
El Parlament de Catalunya va aprovar el passat 18 de desembre la Llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), Llei 15/2020, de 22 de desembre. La norma es va aprovar amb un ampli consens (més del 89%), amb 119 vots a favor (ERC, JxCat, PSC-Units i Cs), 12 en contra (CUP i Comuns), i 2 abstencions (PP).
Les APEU neixen com un instrument de col·laboració públic-privat per la millora de la competitivitat de les àrees en què s’implementen (comercial, turístic, serveis, industrial), a partir de la configuració d’un model de gestió de l’activitat comercial i dels serveis per part dels propietaris dels locals, personalitzat i adaptat a cada realitat i, per tant, més eficient. Els propietaris podran promoure, a més de la pròpia activitat, millores de l’entorn urbà, esdeveniments, actuacions de comunicació… i gestionar els serveis comuns (enllumenat, neteja, seguretat, màrqueting…).
La llei estableix un model de gestió en què hi participen també els Ajuntaments, que esdevenen una peça clau en el seu desenvolupament. Les APEU es financen mitjançant quotes, que s’estableixin obligatòriament (amb la condició de prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari), que seran regulades per ordenances municipals.
Les APEU es plantegen com una adaptació dels BID (Business Improvement District), implementats des de fa més de 50 anys a ciutats de tot el mon (més de 2.500 BIDs situats a Montreal, Toronto, Hamburg, New York, San Francisco, Londres, Liverpool, Philadelphia, Johannesburg…) a una realitat més pròxima a les característiques de la societat i el comerç a Catalunya, des d’una perspectiva de crear un instrument jurídic, públic-privat, que afavoreixi l’autogestió de l’economia comercial.
Els objectius que es pretenen de les APEU son:
- Modernitzar i promocionar el comerç
- Millorar la qualitat de l’entorn urbà
- Consolidar el model de ciutat compacta, complexa i cohesionada i mediambientalment eficient
- Incrementar la competitivitat de les empreses
- Afavorir la creació d’ocupació
L’objecte d’aquesta llei, com diu el seu article 1, és la creació d’APEU per modernitzar, innovar i promocionar determinades zones urbanes, i per a millorar la qualitat de l’entorn urbà per mitjà d’actuacions sostenibles; consolidar el model de ciutat compacta, complexa i cohesionada i mediambientalment eficient; i incrementar la competitivitat de les empreses, tot afavorint la creació d’ocupació.
New Supreme Court resolution on the IRPH clause
The Supreme Court has again ruled in favor of financial institutions, contrary to what everyone expected, especially after the latest ruling by the European Court of Human Rights in relation to the IRPH clause on mortgage loans.
The Supreme Court has again surprised in a decision on banking clauses, determining that, indeed, this clause should be considered non-transparent, as was presumed, but that, nevertheless, can not be considered abusive, so it is closed the possibility that consumers may claim a refund of what they have paid for the application of the index.
Recall that the European Court ruled on March 3 that the IRPH clause should be subject to transparency control, like the other clauses, contrary to what the Supreme Court had established in several judgments. This resolution seemed to open the door for the clause to be declared null and void due to abuse, as has already been the case with the “ground” clause, or the default interest clause in most mortgage deeds.
The ECHR had already ruled twice before, in relation to the “ground” clause, both in terms of its declaration as an abusive clause, and in terms of the consequences of this declaration of abuse, which the Spanish Supreme Court had initially limited, greatly reducing the amounts banks had to return to their customers.
Will the European Court have to rule for the fourth time in relation to the judicial treatment of mortgage clauses in Spain? It is likely that yes, as some consumer associations have already announced, as the four rulings that the Supreme Court has advanced this week offer, it is true, a possibility for the judicial claim of this clause, by declaring it non-transparent , but at the same time they lead to the conviction that, on a case-by-case basis, non-abuse can be declared and, therefore, that the bank will not have to return any amount to its customers.
A lawyer’s story … “The Chicago 7 Trial”
Recommends: Benjamí Tous
Repetint una formula que ja hem vist en d’altres pel·lícules, la trama d’aquesta gira al voltant d’un judici per tal d’explicar la realitat social d’un moment històric concret.
A través de les declaracions dels diversos testimonis i del comportament i reaccions dels principals actors del procés judicial, com els acusats, els advocats, el fiscal o el jutge, es trasllada temporalment a l’espectador i se’l situa en el context on es van produir els fets que es narren, descrivint-ne les inquietuds de la població, els diferents interessos contraposats o les pressions que hi havia.
En el cas concret d’aquesta pel·lícula, se’ns presenta la societat dels Estats Units de finals dels anys 60, una època de tensions i conflictes socials que va suposar un punt d’inflexió en la cultura del poble nord americà i va comportar grans canvis a tots els nivells.
Amb la impopular guerra de Vietnam com a teló de fons, i diversos moviments ciutadans que s’oposen a les institucions tradicions de l’establishment (Hippies, Panteres Negres o Moviments d’estudiants d’esquerres), la conservadora administració Nixon, acabada d’arribar al poder, pretén instrumentalitzar el judici contra 7 dirigents d’aquests moviments socials, i els acusa de conspirar en contra de la seguretat nacional.
En aquest famós judici, els advocats defensors s’enfronten a tot el poder de l’estat, interessat en una sentència exemplar que serveixi com a advertència, i que no dubtarà en retorçar la llei i fer us de totes les eines de que disposa per aconseguir un veredicte de culpabilitat… Els sona?
Sota la direcció d’Aaron Sorkin, que també signa com a guionista, ens trobem amb una llarga llista de bons actors com Eddie Redmayne, Sacha Baron Cohen, Joseph Gordon-Levitt o Mark Rylance… potser no grans figures de la passarel·la de Hollywood, però reconeguts per la qualitat dels seus treballs, i que en aquesta pel·lícula no defrauden. Actuacions sòbries, solides, creïbles, que ens ofereixen personatges amb profunditat i matisos en mig d’una trama que busca tocar-nos la fibra i despertar, en l’espectador, moderats sentiments de ràbia i impotència.
Una feina coral de qualitat que, sense ser una obra mestre del gènere, aconsegueix entretenir i emocionar el suficient com per a que, el que subscriu, la consideri una bona pel·lícula.
EGARASALUT CLA – ADESLAS SEGURCAIXA
EGARASALUT CLA, una empresa del Grupo CLA…
http://www.connecterrassa.cat/comunitat/adeslas-segurcaixa
En nuestras Oficinas de Atención Comercial puedes asegurar tu salud, tu sonrisa, tu casa, tu coche, tu mascota… Y siempre, con los mejores precios y la mejor atención. En la oficina SegurCaixa Adeslas de Terrassa podrás realizar todas tus gestiones con rapidez y facilidad. Estaremos encantados de atenderte de manera personalizada.
ON THE MODIFICATION OF THE EUROPEAN PENITENTIARY RULES
On July 1, the Committee of Ministers of the Council of Europe approved the revision and modification of Recommendation Rec (2006) 2 on European Prison Rules. It is a system of (108) rules that configure the penitentiary model in Europe, based on respect for the human rights of persons deprived of liberty and the express recognition of the validity of rights during the execution of sentences, in the objective of social reintegration, the cooperation of prison services with external social services and the participation of civil society in the development of prison life and the training of personnel assigned to prison services.
https://juanjotl.blogspot.com/2020/10/el-consell-deuropa-revisa-la.html