El Tribunal Suprem ha tornat a resoldre a favor de les entitats financeres, en contra del que tothom esperava, especialment després de la darrera sentencia del Tribunal Europeu de Drets Humans en relació a la clàusula de l’IRPH dels préstecs hipotecaris.
El Tribunal Suprem ens sorprèn novament en una decisió relativa a clàusules bancàries, determinant que, efectivament aquesta clàusula s’ha de considerar no transparent, com era presumible, però que, malgrat tot, no es pot considerar abusiva, de manera que queda tancada la possibilitat de què els consumidors puguin reclamar la devolució del que han pagat per l’aplicació de l’índex.
Recordem que el Tribunal Europeu va dictaminar el passat 3 de març que la clàusula de l’IRPH s’havia de sotmetre al control de transparència, com la resta de clàusules, en contra del que havia establert el Tribunal Suprem en diverses sentències. Aquesta resolució semblava que obria la porta a què la clàusula fos declarada nul·la per abusiva, com ja ho han estat la clàusula “sòl”, o la d’interessos de demora en la majoria d’escriptures hipotecàries.
El TEDH ja s’havia pronunciat dues vegades anteriorment, en relació a la clàusula “sòl”, tant pel que fa a la seva declaració com clàusula abusiva, com per les conseqüències d’aquesta declaració d’abusivitat, que el Tribunal Suprem espanyol havia limitat inicialment, reduint considerablement els imports que els bancs havien de tornar als seus clients.
S’haurà de pronunciar el Tribunal Europeu per quarta vegada en relació al tractament judicial que a España es fa de les clàusules hipotecàries? És probable que sí, com ja han anunciat algunes associacions de consumidors, ja que les quatre resolucions que el Tribunal Suprem ha avançat aquesta mateixa setmana ofereixen, és cert, una possibilitat per la reclamació judicial d’aquesta clàusula, al declarar-la no transparent, però al mateix temps indueixen a la convicció de què, cas a cas, es pugui anar declarant la no abusivitat i, per tant, que el banc no haurà de tornar cap import als seus clients.