Recomana: Benjamí Tous (Advocat)
Sèrie o Pel·lícula: Pel·lícula (138 min)
Any: 1992
Així per començar direm que com a pel·lícula d’advocats deixa bastant que desitjar: l’aparició de conceptes jurídics es gairebé nul·la i hi ha poques o cap referències a l’ordenament legal americà (en aquest cas el militar).
La historia, tot i no ser el paradigma de la originalitat, està ben filada, amb un guió del gran Aaron Sorkin que com sempre aconsegueix un ritme trepidant en els diàlegs i que tinguem la sensació que el que ens serveix te una profunditat molt superior a la que en realitat posseeix.
A part, d’això es nota, i molt, l’ofici i el saber fer tant del director com de tots els actors, el primer perquè transporta el ritme del guió a la pantalla de forma creïble i eficient, sense plans innecessaris, sense floritures, aprofitant cadascuna de les escenes i imprimint un ritme a la pel·lícula que ens atrapa des del principi. Els segons, perquè en saben, perquè és nota, perquè cadascú en el seu paper fan que ens creguem els personatges i que els entenguem, i podem estar més o menys d’acord, però comprenem el que els porta a prendre les decisions que prenen.
Deixant al protagonista a banda, Tom Cruise, que fa el seu paper habitual, jove llest i ben plantat amb un punt de rebel·lia que s’ha d’enfrontar a algun tipus de trauma per a arribar a explotar el seu immens potencial, la resta de personatges secundaris li donen una força i un ritme a la pel·lícula que fa que un no es pugui aixecar de la cadira.
Jack Nicholson es menja la pantalla des del primer instant; Kevin Bacon, sense estirabots ni histrionismes, aconsegueix tanta credibilitat en el personatge que un s’ha de contenir per a no contestar a al pantalla; Kevin Pollak tira d’ofici i li dona el contrapunt al personatge principal; Demmi More, sense fer una actuació brillant, ofereix també solidesa a la trama…
En general doncs una bona pel·lícula, entretinguda, amb ritme i solida, que es permet fins i tot oferir una petita moralina final i que ens deixa un parell de frases mítiques per als que ens agraden aquestes coses… una d’elles, pel que sembla, fruit de la improvisació del Gran Nicholson.
Això si, tot i que hi surten advocats tota la estona, que els protagonistes ho son, i que la trama gira al voltant d’un procés judicial… no es una pel·lícula d’advocats.
